Les llambordes de BCN

Molt més que un terra on trepitjar

Conduir per Barcelona vol dir conèixer bé els seus carrers... i els seus sotracs. Però si hi ha una cosa que no falla, són els panots: aquests petits quadrats amb una flor gravada que només es troben a les voreres de la ciutat.

Per a mi, com a taxista, no són gaire còmodes, perquè quan aparques a prop, el client trepitja la vorera i t'ho comenta: “¡Mira qué bonito esto del suelo!”. I sí, són bonics. Creats a principis del segle XX, tenien un propòsit molt pràctic: facilitar el drenatge i uniformitzar les voreres. Però amb el temps s’han convertit en un símbol.

Hi ha gent que se’ls tatua, marques que fan clauers amb la forma i turistes que s’hi fan selfies. Una vegada en vaig portar un que s’havia comprat mitja rajola antiga a un mercat per 40 euros. Jo pensava: “I a casa meva encara en tinc al terrat!”

Al final, aquests panots són una metàfora de la ciutat: aparentment senzills, una mica incòmodes, però amb molta història a sota.